Porqué el negro la tenia más larga

“Mamá que será lo que tiene el negro?” deia una cançó que ja fa molts anys que es va fer vella; jo no sé el que tenia o deixava de tenir aquell negre, però el que sí que manifesto és que el que no es porta és mantenir una conversa a viva veu amb la porta de casa oberta de bat a bat amb aquests termes, no per res en concret, però sobta arribar a casa i que la veïna deixi anar tot d'una “...me dijo que le dejaba porqué el negro la tenia más larga...”, després de sentir l'expresió vaig seguir el meu camí fins a la porta del pis, sense esperar-me per si rematava la conversa amb la frase castissa apropiada a l'ocasió “y yo le contesté que se equivocaba, que el tamaño no importa si es alegre y juguetona”.

Nit Salvatge al tren de les bruixes

El tren de les bruixes és real, no té ni un dia fix ni una hora fixa, però es reconeix poc temps després de pujar-hi. Les històries que hi passen no tenen conecció entre elles, l'únic fil conductor és la localització on succeixen, com si fos un lloc propici per a que succeeixin, sembla com si el tren atraiés les històries, ja que dificilment et trobaràs un tren en que només n'hi passi una.

Per fora el tren té una aparença totalment habitual, no hi ha cap tret que el distingeixi, fins i tot, en l'andana els seus protagonistes no aparenten que seran els intèrprets de la història. Ells tampoc tenen cap tret distintiu, són similars a la resta de la gent que espera en l'andana i que tu mateix, però és en el moment que entren en el tren, que la història comença a fluir, és com si el mateix tren actués com a detonant sobre gent sensible, que mostren llavors la seva pel.lícula.

Les històries que es desenvolupen presentent una gran variabilitat: des de la caputxeta vermella que parla per telèfon amb el senyor Llop sense intuir el seu fatal desenllaç; a la princesa histriònica que en pensar-se enganyada pel caballer que la corteja, es llença de la manera més teatral al nihilisme de la barreja d'antidepresius amb THC, etanol, opiacis, anfetamines, LSD; però en un gir inesperat s'aparta de l'autodestrucció i s'alegra en saber que tal engany no existia, tan sols no li havia volgut explicar que el seu amic l'ha convidat a cocaïna, l'amic que ho controla, que consumeix equilibradament i que camina eufòric per les vies sense adonar-se que just darrera seu l'empaita un tren que no para.

"Ecos de sociedad"

El baile de las debutantes


Gran acontecimiento tuvo lugar en el glorioso casino. El motivo de ese grato encuentro familiar no era otro que la renovación de los votos de la pareja, aunque viendo el vestido escogido por la hija del matrimonio parecía casi que fuera su presentación en sociedad en el baile de debutantes.



Swing de fondo, luz tenue, la creme de la creme de la sociedad de la ciudad, me recordó esos maravillosos años ya sólo recordados por pocos cuando el casino era centro de la mejor vida social de la ciudad: baile, tahures que apostaban fuerte, patriotismo nacional escrito en el friso de la semicúpula "Una grande y libre"... 



La noche se desarrolló en un incesante ir y venir de camareros portando pequeños bocados bien elaborados, buena cristaleria y bebida aceptable. La beautiful people dejándose fotografiar y hablando de las beleidades de sus vidas.



Hacia el final, entrega de presentes con un poco de teatrillo para los homenajeados y baile al son de las melodias más conocidas. Hombres y chicos mayores haciendose de rogar para salir a bailar y la pista llena de féminas moviendose y contoneandose a modo de danza de seducción previa al apareamiento, provocando que se les unieran en poco tiempo los chicos acabados de iniciar en la pubertad (todo un revuelo de hormonas). 


Y finalmente, con las melodias lentas, los chicos cautivos por las hormonas se retiran al ver que no tienen nada que hacer y dejan paso a los hombres, los cuales una vez finalizada la velada y en la privacidad de sus hogares terminan con más o menos suerte la velada.