Sunday, September 16, 2007

Nit Salvatge al tren de les bruixes








El tren de les bruixes és real, no té ni un dia fix ni una hora fixa, però es reconeix poc temps després de pujar-hi. Les històries que hi passen no tenen conecció entre elles, l'únic fil conductor és la localització on succeixen, com si fos un lloc propici per a que succeeixin, sembla com si el tren atraiés les històries, ja que dificilment et trobaràs un tren en que només n'hi passi una.



Per fora el tren té una aparença totalment habitual, no hi ha cap tret que el distingeixi, fins i tot, en l'andana els seus protagonistes no aparenten que seran els intèrprets de la història. Ells tampoc tenen cap tret distintiu, són similars a la resta de la gent que espera en l'andana i que tu mateix, però és en el moment que entren en el tren, que la història comença a fluir, és com si el mateix tren actués com a detonant sobre gent sensible, que mostren llavors la seva pel.lícula.



Les històries que es desenvolupen presentent una gran variabilitat: des de la caputxeta vermella que parla per telèfon amb el senyor Llop sense intuir el seu fatal desenllaç; a la princesa histriònica que en pensar-se enganyada pel caballer que la corteja, es llença de la manera més teatral al nihilisme de la barreja d'antidepresius amb THC, etanol, opiacis, anfetamines, LSD; però en un gir inesperat s'aparta de l'autodestrucció i s'alegra en saber que tal engany no existia, tan sols no li havia volgut explicar que el seu amic l'ha convidat a cocaïna, l'amic que ho controla, que consumeix equilibradament i que camina eufòric per les vies sense adonar-se que just darrera seu l'empaita un tren que no para.